encuadernando
Enquadernació artesanal
Barcelona
Benvingudes al nostre taller d'enquadernació
artesanal i artística a Barcelona.
Atenció només amb
cita prèvia per mail
Enquadernació artesanal
Barcelona
Blog
El llibre
En aquest blog d'encuadernando.com parlarem d'enquadernació artesanal, per tant de llibres, caixes, restauracions, cartes de restaurant, àlbums, llibres de signatures, porfolis, tesis, treballs de recerca, edicions especials i de les tècniques que utilitzem per a poder realitzar les peces.
Per entendre la base de l'enquadernació, és important començar coneixent el llibre i la seva estructura.
El llibre en forma de còdex data del S.I d.C però la seva implantació total no va ser fins al S.III d.C en el qual va substituir al llibre en forma de rotllo. Fins al s. V d.C les fulles interiors o cos del llibre eren de pergamí o de papir i la producció dels mateixos es realitzava en els monestirs. Els escribes o copistes podien copiar un escrit anterior o escriure un text que li anaven dictant, així es realitzaven tants exemplars com copistes hi hagués. Després s'il·lustraven i il·luminaven els llibres, amb vinyetes, lletres capitulars, orles, etc. Després es passava a enquadernar-los cosint els quadernets amb una tira de cuir al llom i a les tapes de fusta de noguera folrades amb pell i amb claus de bronze per a protegir la pell.
A partir del s.XII apareixen els escriptors laics i així els copistes, il·luminadors i enquadernadors es professionalitzen i s'especialitzen.
El còdex va sorgir com una necessitat ja que la seva forma quadrada, la seva estructura i les seves tapes de fusta, permetien una millor consulta i una major durabilitat. Una altra dels seus avantatges és que amb ell augmentava l'espai on poder escriure i a més permetia un transport molt més senzill i segur, una cosa molt important en aquella època.
Aquest posseïa una estructura que s'ha mantingut molt semblant fins als nostres dies.
El llibre consta de fulls de paper doblegats, a direcció de fibra (parlarem d'això més endavant), cosides (existeixen diferents tipus de cosit), protegides per les guardes i custodiades per les tapes. Aquestes en l'actualitat són de cartó (existeixen diferents tipus de cartó) folrades de tela, paper, pell, etc.
La part bàsica del llibre són els fulls de paper (doblegats i cosits). Aquests estan protegits per les guardes (primeres fulles del cos del llibre que l'uneixen amb la portada i la contraportada), i estan custodiats per les tapes, que actualment són de cartó, i que es folren amb tela, paper, pell…
També hi ha altres elements més decoratius però igualment importants com la capçada (que la incorporem al cap i al peu del cos del llibre), la cinta de guia de lectura, els talls o vores pintades i per descomptat la decoració de les tapes. Tots aquests detalls, així com la tipografia d'un títol o la incorporació d'un gravat, són els que ens permeten donar a l'enquadernació la part més personal i d'acord amb les preferències estètiques de cada persona.
Depenent del gruix de les fulles, de la grandària del llibre i de l'acabat final que li vulguem donar haurem d'aplicar una tècnica o una altra. També és molt important la coherència entre l'interior (paper, tipografia, impressió, guardes, capçades..), les tapes (format, materials, títol i decoracions) i la caixa que pugui protegir l'enquadernació.
Hi ha diferents tècniques per a enquadernar un llibre; triar la més adequada dependrà del gruix de les fulles, la grandària del llibre i l'acabat final que li vulguem donar. La tipografia, el tipus d'impressió, el paper utilitzat o quin guardes s'usin poden, així com la caixa que pugui protegir el llibre, condicionar tot el procés, i per descomptat, és important que hi hagi coherència entre l'interior i l'exterior per a aconseguir un resultat el més estètic i alhora funcional possible.
(Imatge de “Manual de encuadernación” d'Arthur W.Johnson)
El paper
En aquest capítol parlarem del paper, començarem amb una breu història, després explicarem les seves característiques tècniques i finalment del seu ús en l'enquadernació.
Començarem recomanant un llibre molt especial per a nosaltres ja que l'autor va ser el nostre professor a l'Escola Industrial de Barcelona en l'assignatura d'Aula de paper.
“El papel, técnicas y métodos tradicionales de elaboración”, Josep Asunción Pastor, Editorial Parramón. Es tracta d'un llibre imprescindible per a tota persona que es vulgui endinsar en el món del paper artesanal.
Abans del paper industrial l'ésser humà utilitzava 3 tipus de suports fibrosos de característiques semblants:
~El papir, al Mediterrani.
~El paper precolombí, a Amèrica.
~El paper tal com el coneixem, en Extrem Orient.
Ens centrarem en el paper però és possible que també parlem dels altres suports en posteriors capítols.
L'any 105 d.C, a la Xina, l'artesà Tsai-Lun, després de moltes proves, va crear el primer paper de la història a partir de fibres vegetals extretes de draps, xarxes de pescar, escorça de morera, cànem o bambú.
Aquestes quatre fases es continuen utilitzant per a la fabricació del paper artesanal encara que amb algunes variants.
El paper va ajudar a l'expansió del coneixement ja que feia fàcil l'acumulació i comunicació del saber, així que el seu ús es va estendre ràpidament.
La ruta de la seda a través d'Àsia fins a aconseguir Occident va ser la que va seguir el paper, i a partir de Samarkanda (Uzbekistan) l'expansió va arribar fins a Europa gràcies a la cultura de l'Islam.
En el 751 dC, té lloc en Samarkanda una batalla entre xinesos i àrabs per en control de la ruta de la seda. Els musulmans van obtenir la victòria, fent presoners a molts xinesos, entre els quals es trobaven alguns artesans del paper. A canvi d'obtenir un tracte de favor, van revelar els secrets de l'ofici als àrabs, la qual cosa va fer que Samarkanda passés a ser un gran centre de producció de paper fet amb fibres de lli i cànem.
Els àrabs eren poble de gran cultura i van aprofitar els coneixements obtinguts per a instal·lar molins de paper en tota Àsia Menor i al Nord d'Àfrica.
Il·lustració extreta “El papel, técnicas y métodos tradicionales de elaboración”, Josep Asunción Pastor, Ed. Parramón.
Fases fabricació paper artesanal a la Xina
Expansió del paper
Il·lustració extreta “El papel, técnicas y métodos tradicionales de elaboración”, Josep Asunción Pastor, Ed. Parramón
En el segle XVII ja era conegut a tot el món i fins a finals del segle XVIII la seva fabricació era artesanal. Amb l'arribada de la industrialització es va començar a fabricar el paper continu i moltes papereres artesanals van haver de tancar.
No obstant això, en l'actualitat encara podem trobar alguns molins paperers que es poden visitar com el Museu Vaig moldre Paperer de Capellades (http://www.mmp-capellades.net/).
Tots els papers posseeixen unes característiques concretes tant siguin industrials com artesanals. Tots ells posseeixen un nom, una composició, un ús, un gramatge, una grandària, un color, un acabat, barbes, una marca d'aigua, propietats especials, una presentació i altres característiques.
El nom el posa la paperera que el fabrica i ens serveix per a poder distingir-ho dels altres papers que se semblin. Existeix molts noms i papereres en el mercat però dels més usats i coneguts són Basik (Canson), Ingres, Arches, Geltex, etc.
La composició ve determinada per la quantitat matèria primera que porta com 100% cotó, 50% Kraft, etc. Això determina la resistència i qualitat del paper: un paper de 100% cotó sempre serà de millor qualitat que un fabricat amb kraft ja que la matèria primera és pasta química (sulfat).
L'ús juntament amb l'acabat poden ser molt variats però venen condicionats per les altres característiques, ja que són molt diferents un paper de dibuix, un d'aquarel·la o un industrial per a impressió. L'acabat és la pròpia superfície del paper que pot ser llisa, amb ratlles, amb textura, mat, brillant, setinada, couché, etc.
El gramatge és una característica molt important perquè ens pot condicionar l'obertura del llibre juntament amb la direcció de fibra (li dedicarem un capítol sencer pròximament). El primer ve donat en grams per metre quadrat així fins a uns 160 grs parlem de paper, entre 160 grs i 300 grs seria cartolina i a partir de 300 grs en diem cartó. Així per a poder folrar una caixa d'anells de noces utilitzarem cartó per a fer l'estructura i paper de menor gramatge per a folrar l'exterior i l'interior d'aquesta, ja que ens permetrà poder doblegar-ho, encolar-ho i treballar-ho amb major facilitat.
La grandària i el color són a gust de l'artista, el client o simplement el que es troba en el mercat. Sempre intentant mantenir una coherència entre el que volem transmetre amb la peça i el resultat òptim d'aquesta.
Existeixen papers artesanals amb tota mena de dissenys, els nostres preferits es troben en una botiga a Kyoto (el Japó) anomenada Morita Washi (https://www.insidekyoto.com/wagaminomise-morita-washi-kyoto).
Es tracta de papers artesanals (washi) de diferents mesures i amb dissenys fets en serigrafia amb tota mena de colors i preus. Aquests papers són magnífics per a enquadernar i folrar caixes per a guardar àlbums de noces així com per a qualsevol enquadernació artística.
El paper té propietats especials que són rellevants i que ens donen informació, com ara l'opacitat, la duresa, la resistència, la flexibilitat, etc. Totes aquestes característiques són importants per a poder triar el paper que millor s'ajusti a les necessitats del llibre, la llibreta, caixa o enquadernació que anem a realitzar.
Per a l'enquadernació artesanal es poden utilitzar tant papers industrials com artesanals però és imprescindible conèixer-los a fons. L'elecció d'una mena de paper condiciona tota l'enquadernació i per això cal triar aquell més adequat per al treball que realitzarem. Si desitgem una enquadernació per al projecte de fi de carrera tots els materials que triem haurien de tenir una coherència amb el tema del projecte, tant el paper interior imprès com els materials amb els quals folrem les tapes, així com el disseny del títol de la portada.
Enquadernació japonesa
En aquest capítol del blog de Encuadernando volem parlar-vos de l'enquadernació japonesa, per a això és imprescindible recomanar-vos un llibre, “La Encuadernación japonesa, instrucciones de un maestro artesano” de Kojiro Ikegami, i publicat per l'editorial Clan. Es tracta d'un dels millors manuals escrit per un autèntic mestre enquadernador i restaurador japonès, en ell explica les tècniques per a aprendre a realitzar tots els estils tradicionals japonesos d'enquadernació, caixes i estotjos.
El Japó va heretar de la Xina tots els elements per a la producció del llibre: el sistema d'escriptura, el paper, la tinta, la tècnica del gravat en fusta (xilografia) i el llibre en forma de rotllo. Aquest format de llibre es va utilitzar durant gairebé mil anys, des del segle V, però a causa de la seva poca practicitat per a consultes puntuals, van desenvolupar altres formes de llibres al llarg dels segles.
Primer van utilitzar les malícies del paper i engrut o cola per a unir les fulles, com el llibre en acordió, l'àlbum i el llibre papallona. Aquest tipus de llibres encolats es van deixar d'usar en el s. XVII ja que l'engrut, que és un adhesiu a base d'aigua i farina, atreia als insectes i aquests deterioraven els llibres.
En el s. XII els japonesos van inventar un tipus de llibre cosit en diversos plecs molt semblant als llibres occidentals i que es van utilitzar gairebé de manera exclusiva per a còpies manuscrites de literatura japonesa, antologies poètiques, novel·les i diaris.
Principals estils d'enquadernació japonesa extret de “La Encuadernación japonesa, instrucciones de un maestro artesano” Kojiro Ikegami
A partir del S.XVII l'alfabetització, al creixement de les ciutats i a la innovació en la indústria paperera, es va popularitzar el llibre imprès a tots els nivells temàtics (geografia, matemàtiques, conducta moral, llibres il·lustrats i novel·la populars)i amb això també l'enquadernació, una cosa molt valorada en la cultura nipona, sempre sensible a la bellesa.
En el s. XIX es va començar a utilitzar la tecnologia occidental i amb això es va revolucionar la producció de llibres al Japó. Va ser necessari canviar el paper interior suau i fi per un altre de major duresa i superfície més dura per a poder estampar les lletres de metall portades d'occident. Aquest paper es podia fabricar a màquina i el cost era menor, les tapes van passar a ser dures.
Estructura d'enquadernació japonesa extret de
“La Encuadernación japonesa, instrucciones de un maestro artesano” Kojiro Ikegami
Actualment, l'enquadernació tradicional continua tenint una gran importància al Japó, en treballs com a llibres de convidats, àlbums de cal·ligrafia, llibres d'artista, etc.
El poble japonès valora el treball fet a mà, i així l'enquadernació artesanal, igual que altres oficis com la cal·ligrafia, la ceràmica, els gravats, etc gaudeixen d'un gran prestigi i respecte per part de la societat nipona.
Enquadernació japonesa II
En la nostra anterior entrada dedicada a l'enquadernació japonesa, hem volgut mostrar-vos un breu i succinta història de com ha evolucionat al llarg dels anys aquesta tècnica, si voleu aprofundir més, us tornem a recomanar “La Encuadernación japonesa, instrucciones de un maestro artesano” de Kojiro Ikegami, una perfecta iniciació en aquesta tradició.
L'enquadernació japonesa pot portar a engany: la seva tècnica és aparentment senzilla i sembla més fàcil que els nostres llibres en forma de *códex, perquè els passos per a dur a terme una enquadernació són menys, no obstant això requereix una gran cura en l'execució perquè les fallades són molt més evidents, així que requereix una depurada tècnica.
Hi ha diferents formats en els quals es poden aplicar els diferents conceptes de l'enquadernació japonesa, alguns dels més habituals són el llibre en acordió, l'àlbum, l'enquadernació de quatre forats i el llibre de comptes.
El llibre en acordió consisteix en una tira de paper de gramatge alt (200-300 *grs) doblegat en diferents plecs i amb unes tapes dures, normalment folrades de tela o paper. La dificultat resideix en la direcció de fibra dels materials, tant el cartó com la cartolina interior i el material per a folrar les tapes, ja que aquest detall pot fer que l'enquadernació no funcioni. També és de vital importància preparar la cua per a folrar les tapes i tirar-li la quantitat necessària perquè no s'humitegi massa. Es pot utilitzar per a posar fotografies, dibuixar, escriure…
Enquadernació en acordió
Dins de les diferents tècniques de l'enquadernació japonesa, és important triar la més adequada en funció del que desitgem fer.
L'enquadernació de quatre forats és una de les més habituals, es realitza amb un nombre imparell de forats i és especialment útil per a les impressions de fulles soltes.
Com hem comentat abans, l'enquadernació japonesa és aparentment senzilla i aquesta tècnica és un bon exemple: la tensió del fil serà la clau per a aconseguir que el resultat final sigui ferm.
I no sols això, també és imprescindible tenir en compte els materials, un excessiu gramatge del paper, pot dificultar el cosit i detalls com la direcció de la fibra de la fulla són també rellevants (en pròximes entrades us explicarem com tenir això en compte).
Un paper de 120 grams de gruix seria el màxim que us suggerim i, per a les tapes, podeu decantar-vos per una enquadernació dura (folrant amb tela o paper) o tova (amb una cartolina doblegada o sense doblegar).
Japonesa 5 forats tapes toves de paper washi (paper tradicional japonès que des de fa segles es fabrica sempre a mà).